Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/181

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Tal digui á son fill lo rey En Alfons.
 Tal los mantenedors de avuy, jóves poetas, vos diuhen á vosaltres.
 Guardáula bé aqueixa bandera, guardáula intacta y pura, que sens' falsía è macula vos la entregam, bollada ab bolla d' or. Sols havem escrit en ella las tres paraulas santas que corresponen cada una á una corda del arpa dels poetas. Sia vostra divisa, com ho era la dels antichs trovadors, patria, fides, amor. Lo amor á la patria, font dels sentiments més nobles; lo amor á Dèu, font dels sentiments més purs; lo verdader amor, font inagotable de dolsas emanacions.
 Ja may los antichs trovadors olvidaren aquest lema, y per éll se feren grans y per éll inmortals se feren.
 La gaya ciencia, tal com se entenía en sos bons temps, no era sinó la exaltació amorosa com á principi de cosas grans y bellas, y ensenyaba la perfecció del amor á la patria, á Dèu y á una dama, considerant est triple amor com benefici del cel, com plenitut de la existencia de un caballer, com manancial de sas proesas, y com la síntesis ó conjunt de totas las virtuts socials.
 Juventut catalana, sian los jochs florals de aquest any lo vostre crit de desperta, ferro!... Tal volta entre vosaltres se oculta lo Virgili del esdevenidor, ara que Lamartine ha descubert en Provensa al Homero del present.
 Poetas catalans, seguiu ab afany y constancia lo camí devant de vostres pasos obert, y no olvidáu que los mantenedors de avuy, á imitació del senyor rey En Marti cuant los digué á los catalans reunits en corts: «Alsats, alsats vostres banderas, car dignes sols de