Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 30 —

 «Sempre será noy lo qui ignora cuant ha passat ans que ell,» exclama lo Príncep dels oradors, y per só, un sabi historiador espanyol, Florez, mogut, sèns dubte, per eixa màxima inconcusa de Cícero, anyadeix: que la Historia dòna al home un género de superioritat que ralla en soberanía, en saber lo que deixá de ésser, en tenir present lo que passá, y en assistir, com veyentho, á lo que no pogué véurer.
 Pobles nous hi podrá haver que sols viscan de esperansa ¿quí ho dubta? pero aquesta esperansa será mès forta, y la acció que produesca será mès viva, si la empeny lo recort, si hi ha lo êxemple que anima, si mès que «serém», se pót dir ab confiansa «serém, perque ja forem.»
 Fixe los ulls que tinga amor de patria en nostra Espanya, y lo convencerá la forsa de eixa veritat, en los infinits casos que nos presenta la historia, pera probar que lo recort del passat es lo que fa bullir lo cor, que eleva lo esperit, y que dòna vigor á la má, sempre que se tracta de avansar en pro de la honra nacional. Lo Asturiá y lo Castellá, lo Navarro y lo Viscahí, lo Aragonés y lo Catalá ¿qué feren en llur dia, sino evocar lo passat, pera portar á cap las grans empresas que á sa respectiva nacionalitat convenian? y lo descendent de tots ells, lo espanyol ¿qué ha fet en son temps y en nostres dias mès que perpetuar lo êxemple de tots aquells, probant així que, lluny de ser obstacle lo recort de la nacionalitat vella y respectiva pera enrobustir la nacionalitat nova, es ans bè lo medi pera conservarla gran y forta, pera guardarla ab sa fisonomía, desigual si se vol, pero la mès propia, la mès característica.
 Las montanyas de Asturias, las murallas de Córdoba, los mars