Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 31 —

de Llevant os dirán lo primer: en la plana de Bailen, en las ruinas de Zaragossa, en los turons del Bruch trobaréu escrit lo segon ab lletras de sanch, de sanch ¡sí! mès duraderas que las lletras de or.
 Y cuant hi ha mès que testimonis, seguretats tan patents de que la nació actual sab y vol ésser una are y sempre, á pesar de ser distints los recorts y costums de cada extrem; cuant es lo nou esperit, es á dir, lo desitg de saber, lo desitg de avansar, lo desitg de respirar baix una atmosfera nova, lo que mou al espanyol, sia lo que se vulga lo nom provincial ab que se designe, a obrar en casos dats; ¿hi haurá encare qui vulga ésser pitjor que lo noy de Cícero, qui, espantat per sa petitesa, volgue espantar als altres, dient que no convé remóurer la memoria de las nacionalitats antigas, perque podria perjudicar á la present? Res tenen que véurer los vincles polítichs que podrian lligar á cada poble ab una institució passada, que já no pót renáxer, ab lo recort del conjunt que li es propi, (molt mès estimable que una aislada forma ó sistema polítich,) ab lo conjunt de las accions morals ab que se enaltíren sos pares, ab la memoria de sos héroes, de sos sabis, de sos reys, de sos ciutadans. Lluny de tan errada màxima, importa ans bè consignar, que eix dret indestructible que tè cada poble de evocar son passat, y que may se ha negat ni als mateixos salvatjes, es en la actualitat ja mès que dret, es un deber, suposat que nostra época de civilisació y de ilustració exigeix lo coneixement de tot, present y passat, no tal com se ha pogut forjar en altres épocas obscuras, en épocas degradants pera la inteligencia humana, sino tal com deu ésser, tal com sia. No perque la Espanya sia formada de diversas nacions en lo antich ha de espantar que cada una de eixas recorde lo sèu. Lo