Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 32 —

qui aixó digués, ignora sens dubte la blasfemia que pronunciaria: foran sas paraulas un testimoni de ignorancia, pus sería no regonéixer la diversitat característica de eixa nació, no sols en las dominacions antigas, sí que també en la edat mitjana, diversitat hermosa que li designá ja ab son dit etern lo Creador al formarla, pus en ella se troban reunits tots los climas y las produccions de tots ells, creixent baix la mateixa latitud la flora del nort y la del mitjdia, las plantas que se cullen en Noruega, lo líquen de Islandia, y las que naixen baix lo sol de la Arabia y de la Palestina; diversitat que, com reflectida en sos fills en las épocas culminants de sa restauració, doná per resultat també la diversitat de dominis, y, per consegüent, de lleys, hábits, costums, llenguas y recorts. Encare mès: lo temor del ignorant equivaldría á renunciar á tot lo passat, á cremar la historia, ó pitjor tal volta, á destruir tots los dèus de la comarca pera ésser idólatras tant sols del que la casualitat hagués posat en lo cim de la montanya. Y no hi hauría altre remey, cuant la diversitat es marcada, cuant lo de cada hu no es lo de tots, y lo tot de are se compon de recorts diferents.
 Molts no ensajan medis de trobar bons resultats ó perque no concebeixen bè lo modo de emplearlos, ó perque no vehuen mès que los errats sistemas que la rutina ha perpetuat fins á llur temps. Féuho bè, féuho ab patriotisme y ab desinterés, y ja veuréu com la causa del espant se transformará en causa de alegria. Si tè diversitat en sa fisonomia la Espanya antiga, si, per consegüent, hi ha de haver diversitat en los recorts actuals, féu que cada hu trega del olvit lo bo que tinga; ilustrau al poble ab lo bo; convidau al germá á admirar lo bo del germá, y que tots dos se admiren mu-