Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 33 —

tuament, y, si en efecte es bo lo que se ensenye, veus aqui lo modo perque, ab lo desitj de saber, nasque lo negoneixement del bo, lo goig y unió mútua dels germans, y, sobre tot, la fisonomia característica é histórica de Espanya, lo verdader tipo de nacionalitat. ¿Qué es la nació mès que una gran familia? junts poden tots los fills guardar y perpetuar lo bon nom de la casa paterna, mès deixéu que cada fill en sa casa se gose en las gracias y ternesas de sos fills, que cada hu es hermos pel pare que'l engendra.
 Exemples práctichs nos donan altres nacionalitats, probantnos que consisteix tot sols en los bons medis, y que en res serveix de obstacle á las situacions actuals y esdevenidoras lo fer conéixer las situacions passadas. La Italia, que está dividida en diversas nacions, deu al esfors de cada una de estas lo coneixement general de lo bo que se guarda en cada hu de sos racons; la Alemania deu á la importancia de la localitat, importancia adquirida per lo molt que allí se lleigeix, per lo molt que se escriu, y per lo molt que se sab, lo bon nom que tè com á conservadora de grans y diversos costums, que admiran mutuament los habitants de un y altre estrem, per mès que sia diferenta la lley que'ls guie ó 'l dialecte que parlen; la Fransa, eixa nació tan nació, á pesar de sa homogeneitat moderna, texeix coronas en Paris pels sabis del Mitjdia que se esforcen en fer reviurer tot lo passat de sa patria antiga, de aquella patria que, á sos ulls, arriba sols fins al Loira; y la Espanya mateixa, comparant lo nou esperit de restauració y propagació que anima á sos estrems, fins podria comprobarnos, que se presenta are mès nacional que baix altres sistemas exclusivistas, impropis ja de la ilustració que vá adquirint.