Vés al contingut

Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

ó gallegas; als que se han alegrat de que un príncep estranger anás á estudiar llur llengua; als famosos coleccionistas, y ab ells á la Real Academia de la Historia, que ha publicat curiosos documents en catalá y en antich aragonés, y coleccions de adagis en viscahí; culpe, finalment, y sens remisió, al mateix Gobern, que, desitjós de propagar los coneixements generals que tenen relació ab la historia comuna, estableix, al obrir sa escola diplomática, y en la mateixa cort de Madrid, cátedras ahont se ensenyan los idiomas neolatins de la Península, idea verdaderament laudable y que proba la necesitat de que lo un extrem conega al altre, y de que lo bo de cada hu vinga á ésser lo bo de tots.
Culpe, si, donchs, á tots eixos restauradors de lo antich, dels cuals lo amor y lligament á la patria actual es indubitable, y culpantlos á ells, culpe també—y ja pot culparlos, que poch se espantan las víctimas,—als que, per un altre medi noble y patriótich, com es lo de fer renaixer una costum civil y literaria pera cultivar la poesía y llengua maternas y alentar á la juventut, han tingut la idea, ó la han favorida, de fer reaparéixer los jochs florals de España en la mateixa ciutat ahont tingueren orígen, pus al fi y al cap es també un medi, sens mès deferencia que, abans tal costum fou en la cort dels sabis reys de Aragó, y are es en una ciutat espanyola, y en lo regnat de una soberana, que, entre sa alta estirpe, conta aixi mateix é indistinctament los Fernandos de Castella, que los Jaumes i Peres de Aragó, y los Garcias de Navarra, que los Berenguers de Barcelona.
A la exposició de eixa institució antiga, á la importancia de eix medi actual, y á la aclaració del dret y deber ja dits, que corres-