Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/38

gurá sempre en las grans escuadras que passejáren constantment ab victoria la bandera de Aragó per tots los mars; axí se explica com tots los reys, en llurs cartas, en llurs crónicas y en llurs proposicions ó discursos de corts, saludaren sempre á Catalunya com á llur patria privilegiada, á la ciutat de Barcelona com á jardí dels seus solassos, com á temple del saber y de la pau, com á columna de son trono, y al poder municipal que la rejia, al sabi Consell de cent, com á llum de explendor del mateix trono, com á conservador de aquella mateixa pau, com á fomentador de aquella mateixa ciencia, y com á solás y consol també en sas penas, pus, si pau convenia, pau sembrava, y si la honra de la patria exijia guerra, guerra sostenia en defensa de sa patria y de son rey.
 Un fet glorios de un regnat pacífich nos acreditará eixa unió hermosa, y la manera com se perpetuavan los bons êxemples en esta ciutat, en bè dels reys y en bè del poble.
 Al fí del llarch regnat de Pere IV de Aragó, cansats de guerras tots los estats, y fins tal volta de tiranías, y postrat lo rey en un llit per sa vellesa, se apoderá inicuament del gobern la esposa del monarca, que era ja tercera, junt ab una cohort de cortesans, en termes que lo Primogénit y successor á la corona fins se veya desterrat de la cort, y tenint que ampararse, fugitiu y amagat, en la ciutat de Gerona, ahont li trucavan á la porta, com se sol dir, los vassalls rebel-lats del compte de Ampurias. Era lo dia en que lo Consell de cent havia, segons privilegi may trencat fins llavors, de fer, ab sa forma acostumada, la elecció de sos consellers, cuant reb un albará del senyor Rey, manantli la continuació dels mateixos que hi havia y privant la elecció. Oh conflicte! Lo rey faltava á la lley,