y lo Consell que may hi havia faltat no tenia mès arbitre que faltar ab un ó ab altre; si se oposa al rey, vé la guerra, y ab lo trastorn se precipita la vida del monarca! Mirárense llavors nostres prohoms los uns als altres, fixaren sos ulls en los sis consellers que los regian, y contemplant sas altas circunstancias, tingueren la santa inspiració, sols per amor á la vida del rey, sols pera evitar desgracias á la patria, de buscar interinament un medi conciliador. «Tolerem, digueren, sols per desitj de evitar mals, aquesta excepció inusitada, feta per un rey moribund, no per son voler, á nostres llibertats; asseguremnos abans de la fidelitat de nostres consellers, y fém constar que tal êxemple de escándol no se dega may mès repetir, ans lo dega anular lo successor que vinga, com á condició de la fidelitat que li jurem.» Los consellers juran; los prohoms esperan tristos, pensant en lo fi que alló puga tenir, y si bè la pau no se 'n ressent, dupta lo poble el véurer aquell estat nou y desagradable; cuant, com si fos voler de la Providencia que vetlla per los bons, se sab que la malaltia del rey se agrava. Preveyent, llavors, la mala esposa lo que li espera, ¿qué fa? sens recordar que es reina y que es esposa, reuneix á tota la cohort de cortesans aduladors, y procurant primer salvar son cos que sa honra, fuig amagadament de la ciutat, y deixa abandonat al rey, com diu lo analista Feliu, en brassos de la mort, al rey, que hauria fet son derrer badall sense consol de ningú, á no correr en sa ajuda....—Quí? no ho adivinau?—aquells mateixos consellers á qui lo rey havia agraviat, aquells celososde la lley, los cuals, generosos y amants del rey com sempre, volgueren ésser los qui li donassen lo derrer caldo, la derrera medicina y lo derrer consol, mentres que lo some-
