Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/40

tent, revelant lo esperit de tota la patria se aixecaba ja ab sos crits pera anar derrera de la dona infame que fou causa de tants mals.
 Per demes fora dir que lo trastorn de la terra arribaria als oidos del desterrat primogenit. Oh, sí! lo fill que desitja arribar á temps abans que mori son pare; lo successor real que anhela posarse la corona tan disputada com merescuda; lo bon patrici que no ha dormit de gust, somniant sempre la hora de poder curar á la patria de las feridas y afronts que ha sufert, ell ¡sí! es lo que, corrent ab son cavall, alsa un núvol de pòls en lo cami de Gerona á esta ciutat, núvol que es mirat com un núvol de gloria, pus de tots los castells baixan castellans que li rendeixen las claus al passar, de totas las veredas se veuen sortir senyors y universitats seguits de vassalls y pobles, que, despres de besar sa planta, aumentan la seua comitiva. Barcelona ja lo divisa, las campanas y los clarins lo saludan, lo nou rey se adelanta, y cuant falta sols un pas pera penetrar dins las murallas, una veu autorisada lo deté dientli: «Abans que te jurem fidelitat, júra, nou rey, que lo mal êxemple del pare queda inutilisat pel fill, y pera sos successors; júra á aqueix pais, cansat de tiranías, la pau que tant desitja, y axí, éntra, si vols, á posar en ton front la garlanda dels Berenguers.»—«Sí juro! pau, pau! exclama ab entusiasme; jo mudaré desde are la vida á eixa terra combatuda, jo li daré tranquilitat de esperit, jo li daré solás y alegría; cése la má de esforsarse pera ésser vencedora, y obre já la inteligencia pera fernos útils, sabis y ditxosos.
 Lo abras del nou rey y dels consellers de Barcelona simbolisaren ja, desde llavors, lo nou temps que comensava. Respectats mutuament los drets, no hi habia mès guerras que las que projectava