Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/41

lo rey ab sos cans y ab sos falcons en los boscos ahont mès abundaba la cassa; per tot ressonavan las veus dels ministrers millors que se coneixen en Europa; cada dia arribavan nous instruments, sentits sols per certs soberans del nort; continuament sortian á llum nous llibres que eran desitjats per los amants de las lletras, y eran protejits per lo mateix monarca, encare que fos juheu lo qui los escrigués, ab tal que fos sabi; y en tan bon estat, bastava que sabes lo monarca pacífich la existencia de cualsevol invenció, sistema ó institució, que fos convenient á sa patria, pera adoptarla de seguida.
Així ho probá lo amador de la gentilesa, lo amich de las musas, lo may bèn ponderat rey Joan I de Aragó, (cual recort, per sa figura, que tenim á la vista, omple de goig y de entusiasme nostres cors,) cuant, allissonat sens dubte per lo êxemple de son pare, un dels primers cultivadors de la llengua catalana en vers, y per los altres prínceps poetas de la casa de Aragó que nos citan las crónicas, tractá de cultivar en son pais arbres frondosos de ciencia, que sols se cultivavan en terras estranyas; cuant,—dihémho, sí, (y aquí lo cor salta de agrahiment,)—cuant sabent la fama que tenian los jochs florals de Paris y Tolosa, volgué fundarlos en la capital de sos dominis, y establir, com hou feu, en Barcelona un centre literari, al cual volassen los ingenis de totas las provincias que parlavan la llengua catalana.
Foren en son orígen eixos jochs florals com una especie de restauració de la literatura romana cultivada pels trobadors; mès com los trobadors ja no existian, y la disposició política y fins relijiosa de las provincias meridionals de Fransa hagues mudat, no tenian