Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/42

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

mès objecte los jochs que cultivar la llengua y poesía ab certas restriccions, pus ni en ells se podia consentir que obrés ab la llibertat antiga lo esperit, y los generos cultivats havian de ésser ab preferencia, sino êxclusivament, los religiosos, per mès que los concurrents prenguessen lo nom pompós de trobadors. Ab tal mira, donchs, se reuniren en Tolosa, en 1323, set homens importants, feren un projecte que fou aprobat per lo Consell ó Capítol de la població, lo cual resolgué, que de allí endevant se êxecutaría ab fondos del Comú, invitaren á tots los poetas de la llengua de oc, y senyalaren joyas com á premis de las composicions, donantse, per fí, lo nom de Gaya Sciencia á aquest art, pera significar la alegria de fer bè, axí com tal volta en las antigas arrestas ó corts de amor, (que suposen êxistiren anteriorment, y en las cuals las damas premiavan,) se empleava lo nom de amor pera significar la inclinació á la virtut. Tal consistori prengué millor forma algun temps apres, en que un de sos cancillers, Guillerm Molinier, fixá per escrit las fórmulas de la ceremonia, anyadinthi un tractat de retórica y poesía, lo que fou un gran pas en benefici dels concorrents y de la mateixa Ciencia Gaya, que prengué ja millors proporcions en un nou período de major tolerancia y de major pompa, es á saber, cuant una distingida dama de Tolosa anomenada Clemencia Isaura cedí sos bens en favor del Consistori, ó millor, á la municipalitat, pera que cada any se fes la festa y se donassen com á premis á las millors composicions cuatre flors artificials, que consistian en una englantina, una caléndula, una violeta y un clavell. A la memoria de dita Clemencia, com á fundadora, es á quí, áduch en lo temps present, rendeixen homenatje los mantenedors, trasladantse eixos y la mu-