Aquesta pàgina ha estat validada.
— 68 —
ni de aquest lloch la frescura,
ni de las flors la hermosura
que mou la brisa al passar.
A contemplar vinch, Clemencia,
lo tressor de ta bellesa,
que poseheix mes riquesa
que en son fondo té la mar.
Jo sento per tú, senyora,
que mon cor ferit suspira,
y que l' ánima delira
tant sols per lo teu amor.
Calma, tendre, ma dolensia,
y pus ni ha en ton nom, senyora,
tingas en ton cor clemencia
de Raul lo trovador.
Hermosa damisela,
ma veu lo amor revela
que hi ha en mon cor.
Escoltam seductora
que jo lo herald, senyora,
sò del amor.
Callá la veu. La donzella
ruburosa y agitada,
ab cuydado y precaució
aparta las tendres brancas
y veu un jóve galant,
com ni pensarlo somiara,
