Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/68

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 68 —

 ni de aquest lloch la frescura,
 ni de las flors la hermosura
 que mou la brisa al passar.
 A contemplar vinch, Clemencia,
 lo tressor de ta bellesa,
 que poseheix mes riquesa
 que en son fondo té la mar.
 Jo sento per tú, senyora,
 que mon cor ferit suspira,
 y que l' ánima delira
 tant sols per lo teu amor.
 Calma, tendre, ma dolensia,
 y pus ni ha en ton nom, senyora,
 tingas en ton cor clemencia
 de Raul lo trovador.
 Hermosa damisela,
 ma veu lo amor revela
 que hi ha en mon cor.
 Escoltam seductora
 que jo lo herald, senyora,
 sò del amor.
 Callá la veu. La donzella
ruburosa y agitada,
ab cuydado y precaució
aparta las tendres brancas
y veu un jóve galant,
com ni pensarlo somiara,