Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/75

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 75 —

Lo fill, prestánse á lo desitj del pare,
lo amor á son deber ja sacrifica.
 Clemencia escolta de Raul, ab pena,
lo anunci que li fá de sa partida,
y fonen los seus ulls perlas hermosas
y lo dolor á trastornarla arriba.
Del cálzer del dolor beu una gota,
los ulls al cel en sa amargura fixa
y veu quels núvols tot són blau cubreixan
y ni una estrella entre las boyras brilla.
—¡Clemencia, á Deu! digué Raul sens forsas,
que ja la nit ab sa foscor arriba.
—¡A Deu, Raul ma estrella de esperansa!
¡A Deu! á Deu! la desditxada crida.
—La harpa deposo á tos bells peus, Clemencia,
y á recobrarla tornaré algun dia:
lo llor dels braus conquistará ma espasa
y llur corona me veurás cenyida.
—Raul, recordat que Clemencia espera,
—Y tu no olvides que Raul t' estima.
Mon cor deixo á tos peus, dolsa Senyora.
—Y tu t' emportas ab món cor ma vida.
 Y sols llavors, per la primer vegada,
dos mans passaren per la tanca viva,
y dos suspirs, dolsos perfums del ánima,
entre sas alas s' emportá la brisa.