Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 74 —

la font de un sentiment que no sabia.
 Y mes pur trova'l cel, y las estrellas
mes brillo tenen en la nit tranquila,
lo sol mes raigs per fecundar las plantas
y 'ls nuvols mostran mes preciosas tintas.
 Amor immens al Trovador consagra,
y espera sempre lo finar del dia,
perqué es la hora del crepúscol bella,
y en alas de són cor portant sa ditxa,
al jardí baixa ab planta silenciosa,
que hi vá á buscar las auras de la vida,
mentres la brisa deslligada corra
y á sos costats ab sentiment suspira.
Cuant sent de l' harpa las acordes notas,
acostantse s' en vá á la cerca viva,
y aparta sempre las fullosas brancas
y sempre hi trova de Raul la vista.
Y parla 'l cor, y la paraula calla,
y son las flors las misatjeras vivas,
pus que també las flors tenen sa llengua
cuant es lo amor lo mestre que las guia.
 Fill es Raul de D. Raymon lo compte,
esforsat paladí de ánima altiva;
són bras descans may á la espasa dóna
y un héroe vól en lo séu fill que estima.
Lo Artois s' encen en guerra, y lo bon compte,
prest á son fill á guerrejar envia.