Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/73

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 73 —

pus per élls eran tant sols
llenguatge del cor los ulls,
llasos del amor las flors.

 III.

 Clemencia Isaura, la gentil doncella,
de totas las hermosas la escullida,
la que té sols los pensaments d' un ángel,
la que un cor d'or en lo seu pit abriga,
contempláula que dolsa y seductora
de amor y sentiment imatge viva!
Cantáu, amors, sas gracias y bellesa
de dolsas flors sembránt la seva vida!
 Lo sonris del plaher brota en sos llabis,
la flama del amor brilla en sa vista,
lo sèu semblant tant sols passió revela
dès que Raul ab tot lo cor estima.
 ¡Raul! nom mágich de esperansa hermosa,
que estreméix de son cor totas las fibras,
lo pensamént á altres regions eleva
y allí contempla sens rival la ditxa.
 No es la nineta que ja riu, ja plora,
que per desitj de poca edat suspira,
es ja la dona que en lo cor amaga