Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/88

— 88 —

No, véu la mort que famolenca arriva
regant la terra de sangós licor ;
véu sa carreta trepitjant la riva,
espurnejant per tot gemechs y plor.
 
Y com un home sòl gemega y plora,
y com un home sòl invoca á Dèu......
Morir lo príncep que sòn cor adora,
Carlos de Viana, foll de pena véu.

Y es que un dia, de Italia las galeras
al portarlo de orgull plenas y amor,
á Catalunya deyan altaneras,
«ton amich ne portam, no ton senyor.»

Y Catalunya veyal', y lo amava
com verge adora'l sèu primer amant;
com la mare á sòn fill l' acariciava,
en ell tan sols miravas lo Gegant.
 
Lo Gegant, si, que heróich lo mòn umplira
de sas batallas al terrible crit;
que ab generosa sanch eix mòn tenyira,
sas victórias deixant ab ella escrit.

Pobre Carlos! apenas arribava