Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/88

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 88 —

No, véu la mort que famolenca arriva
 regant la terra de sangós licor ;
 véu sa carreta trepitjant la riva,
 espurnejant per tot gemechs y plor.
 
Y com un home sòl gemega y plora,
 y com un home sòl invoca á Dèu......
 Morir lo príncep que sòn cor adora,
 Carlos de Viana, foll de pena véu.

Y es que un dia, de Italia las galeras
 al portarlo de orgull plenas y amor,
 á Catalunya deyan altaneras,
 «ton amich ne portam, no ton senyor.»

Y Catalunya veyal', y lo amava
 com verge adora'l sèu primer amant;
 com la mare á sòn fill l' acariciava,
 en ell tan sols miravas lo Gegant.
 
Lo Gegant, si, que heróich lo mòn umplira
 de sas batallas al terrible crit;
 que ab generosa sanch eix mòn tenyira,
 sas victórias deixant ab ella escrit.

Pobre Carlos! apenas arribava