Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/90

cuant, com la flor que 'l jardiner corona,
seca per sempre sa esperansa cau.

Y com un home sòl gemega y plora,
y com un home sòl invoca á Dèu!.....
Morir lo príncep que sòn còr adora,
Carlos de Viana, foll de pena véu.

Y en va pregava, en va; la mort passava,
del pare infame missatger cruel,
y en sòn veneno barrejantse, entrava
de sas entranyas á cremar lo vel.

Caigué lo just, y al rodolar per terra,
ab ell rodá, sentintse trossejat,
com la roca arrancada de la serra,
lo geni gran da nostra llibertat.

Mès ne caigué per sempre, que sabia
al guardarlo la terra dins sòn cor,
que róure altiu, immens ne brotaria,
regada ab sanch de mártirs la llavor.

Mártir y sant! entorn ta sepultura
ta pátria entera, gemegant, va á orar,
y sacudint dels ávis la armadura,
llurs gonfanons fa als aires tremolar.