Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/99

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

que noys ja 'ls adormian ab cants de llibertat.
Roger en las batallas desperta son coratge:
mes terras ja 'l coneixen, que Monserrat pichs té;
son elm es la bandera que al perillós paratge
los guia, y la Victoria camina al devant sèu.
¡Guaytaulo! Já pren terra: já bratlan sas miradas.
¿Que cerca? ¿que l' enuja?—¿Hont son tos enemichs?
¡Mal hajan estas onas y dolsas marinadas,
que ni una vela esqueixan, ni 'ns mortran un perill!—


 IV.


 —¿Serrahins cercas? Per allí venen,
 —á Roger diuhen tots los peons;—
 per la montanya cobarts s' extenen;—
 —¿qué poden penyas ab valents cors?
 ¿Y qui á sa casa se n' tornaria
 sens en llurs venas l' arma esmussar?
 ¡A ells! ¡St. Jordi! ¡Santa Maria!
 ¡Desperta ferro! ¡Firam! ¡Firam!

 No tenim tendas: pus á guanyarlas:
 la má á la azcona y allí minyons;
 mostrémnos dignes al etjegarlas
 d' eterna gloria en eixos llochs.
 Per las esposas gel lo cor sía,
 que ja nos cridan los atabals.