Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/98

 jugueners acariciar,
 en tant que 'l ¡desperta ferro!
 lo ressó vá propagant,
 y tornan lo crit las rocas
 ab só mès ronch y ofegat.


 III.


 Ja los tenim en terra! ¡las marcas de llurs passos
respectarán las onas, los uracáns, lo temps!
¡Lloch! ¡Lloch! als qui guanyaren ab llurs robustos brassos
realmes per llur patria y ceptres per llur rey!
Ja pèls perills glateixan, ja anyoran las batallas:
parle llur pell colrada, llur cós plé de senyals.
A vert passa lo bronze, á negras las murallas,
y se rovella 'l ferro als ayres exposat.
Las fletxas en la esquena, destrals en la cintura,
al bras esquer l' adarga, y ab lo tallant contell,
al enemich se tiran, sens dur altra armadura,
que un mal vestit de cuyro y abonyegat capell.
Llurs donas, com ells bravas, segueixen llurs petjadas,
y als crits de la embestida alletan á llurs fills;
lo foch y valor beuhen en estas mamelladas,
y encara noys, l' exércit dels pares van seguint.
Restos d' aquellas hordas, que 'l glas abandonaren,
com á un monarca adoran al que los dú al combat:
Nascuts en mitx las selvas, jamay los subjugaren;