Aquesta pàgina ha estat validada.
—¡son ells! ¡Los Catalans!—exclaman tots,
al mirar marbrejarse las onadas
ab las surants carenas de Aragó.
—¡Respira, patria, que, si s' ennuvola,
no se enfosquí jamay lo cel dels bons!—
II.
Y com un vol d'orenetas,
vehent llurs monts allá d' allá,
vant corrent á la ribera
á abrassar als Catalans.
Ab llurs fills quedan las mares
per mostrársels desde dalt;
que pèls cors es la alegría
com la pluja per los camps,
qu' aixeca las dèbils herbas
en despit de l' uracá.
Fins las ayguas com esclavas
los vaixells van á besar.
Y los ayres que gronxaren
dels vencedors los plomalls,
empenyent las tallants proas,
llauradoras de aquells mars,
que del inspirat Homero
portaren los dolsos cants,
se disputan nostras Barras
