Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/97

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —¡son ells! ¡Los Catalans!—exclaman tots,
 al mirar marbrejarse las onadas
 ab las surants carenas de Aragó.
 —¡Respira, patria, que, si s' ennuvola,
 no se enfosquí jamay lo cel dels bons!—


 II.


 Y com un vol d'orenetas,
 vehent llurs monts allá d' allá,
 vant corrent á la ribera
 á abrassar als Catalans.
 Ab llurs fills quedan las mares
 per mostrársels desde dalt;
 que pèls cors es la alegría
 com la pluja per los camps,
 qu' aixeca las dèbils herbas
 en despit de l' uracá.
 Fins las ayguas com esclavas
 los vaixells van á besar.
 Y los ayres que gronxaren
 dels vencedors los plomalls,
 empenyent las tallants proas,
 llauradoras de aquells mars,
 que del inspirat Homero
 portaren los dolsos cants,
 se disputan nostras Barras