Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 106 —

Ja cantant al entorn, ja al jòu junyits del carro
 Dels vencedors triunfals,
Encatifant lo sol ab palmas de victoria,
Palmas roijas de sanch y que han sigut talladas
 De la mort ab la fals?

 ¿Fins á cuant al incendi li teixireu coronas?
¿Fins á cuant cenyireu la matadora espasa?
 D'ensangrentat llorer,
Sens dar, ph trovadors, ni un rim á aqueixas dònas,
Sens dar, poble; un recort á aqueixas heroinas
 Que, mártirs del deber,

 Mentres portan la fe als qui per ella 's baten,
Y portan la esperansa als qui en la guerra cauhen,
 A tots la caritat,
Ab paraulas de pau los fochs del odi apagan,
Ab l' oli del amor dels cors la espina trauhen
 Que 'ls rencors hi han clavat?

 Oh! deixemlas passar eixas triunfals comparsas
Que ab picaments de mans, y ab víctors, y ab coronas
 Pujan als Capitóls,
Dels pobles entre crits, dels poetas entre esparsas,
Olvidant que de aquells á la roca Tarpeya
 Un pas hi ha tant sols.