Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/107

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
- 107 -

 Oh! deixemlos passar, tú que sempre tas alas
Desplegadas vers lo cel, jo pobre que aquells ídols
 Algun temps adorí:
Oh! deixemlos passar ab llurs llorers, llurs galas,
Y tú, cor fet de amor, y jo, cor fet de barro,
 Restem lluny d'ells aquí.

 Restem lluny d'ells aquí; y com un jorn en Roma
Mentre ab pompa triunfal los césars recorrian
 Sos pórtichs y vells murs,
Tal volta alguns cristians, residuos dels martiris,
Dins de las catacombas per aquells oferian
 Al Senyor llurs cors purs;

 Nosaltres lluny del mòn, lluny dels ídols que adora,
Tú la mártir de amor, jo 'l penedit poeta,
 Oferirem á Dèu,
Tú la copa d' encens que de ton cor t' ets feta,
Jo 'l ramellet de rims que 'l cel mateix me inspire,
 Ay! en obsequi tèu.

______

 Com es gran lo valor que 'n los combats ostentas,—
Pus tú també heroina que 'ls homes desconeixen
 Tens també 'ls tèus combats:—
Combats tú també tens, en los cuals te presentas