Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/108

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

- 108 -

Sola, sense aquells crits, sense 'ls fums que ubriacan
 De la gloria als soldats.

 Com es gran ton valor! Cuant lo héroe á las batallas
Entre 'ls llamps dels canons, de balas entre pluja
 Se llansa coratjós,
Las músicas guerreras, los crits, sa fé en la gloria
Lo aspecte de la mort, que lluny de allí lo enuja,
 Li fan tal volta hermós.

 Mes ay! tú á los combats devallas sens boato:
Ni rams de llors te brindan, ni 't guia cap bandera,
 Ni te cega lo fum
De gloria: cara á cara miras la mort, tranquila,
Y en contemplarla 't gosas tan trista, tan severa
 De ta ardent fé á la llum.

 Mes no, també ella aguarda de llors ricas coronas,
Llors que may s' enmostian, coronas que teixexen
 Las mans dels serafins.
També tè una bandera que á la victoria guia,
Y sent també 'n sòn cor los fochs que la enardeixen,
 Fochs del amor divins.

 Per so com en los circos de Roma la pagana
A entregarse á las feras baixavan animosas
 Las verges del Senyor,