Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/111

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 111 —

Com es gran la confiansa que 'n mitj dels mals li dona
 Sòn amor rich en zel!
¿Mès que importa al moxó que 's gronxa en una antiga
Branca que 'ls vents la esqueixen, si sab que té las alas
 Pera volar al cel?

 Benehit sia Dèu que per' consol dels homes
La terra de floretas, d' estels la cristallina
 Bóveda ha enjoyellat,
Y en lo cor de aquell ángel, com l' olor dins l' aroma,
Lo foch dins del acer, la perla en la petxina,
 Posá la caritat.

 Benehit sia Dèu que de aquell cor de flama
Fiu un vas de perfums, de bálsams preciosos
 Pels mundanals dolors:
Y com núvol la pluja sobre los camps derrama
Que 'l sol ha enmostiat, golas de mel destila
 En los ja mústichs cors.

 Benehit sia Dèu, pus al crear dos glorias,
Al crear pera 'ls fronts dels homes en la terra
 Dos llorers sempre verts,
Lo un pera ser regat de un ángel ab las llágrimas,
Lo altre per' ser cullit pels héroes de la guerra
 De pols y sanch coberts,