Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/124

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 124 —

Patria, per ta honra com bons lidiarem,
forts y valents.
Cuatracents eram cuant te deixarem.
¡Ja som doscents!
_____

LO POETA.

Y venceren. La gloria que alcansaren
ab la sanch de llurs venas la compraren.
Per lo camp de batalla extesos jauhen
cent morts, valents encara,
pus mort n' hi ha que al cos té la ferida
y ab la crispada má lo ferro empunya
que donar no volgué al donar la vida.
¡Enorgulleixte, patria!... Catalunya
té encara almugávers. Encara guarda
lo flam del foch sagrat que viu en ella,
de lo esdevenidor brillant estrella.
Terra dels comptes-reys, piadosa aixuga
de las mares las llágrimas copiosas,
y de joyas y festa engalanada
reb als que tornan á la patria amada.

La guerra infausta te 'ls robava un dia;
te 'ls torna la victoria,
si en número mes pochs, mes grans en gloria.