Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 125 —

¡Alégrat, patria mia!
¡Patria, ja tornas á tenir historia!
Tos fills son ells, y sent los fills, ó patria,
són nets de aquells que un jorn ne passajeren
en llurs galeras, de la mar senyoras,
per tot allí hont llurs plantas se posaren,
lo pendó de las barras vencedoras;
són fills de aquells que, renovant proesas
de llur patria, gegants un jorn se alsaren,
y 'l pendó de las áligas francesas
en las serras del Bruch despedassaren;
són aquells á qui ¡Al Africa! digueren,
y partiren, vegeren, y venseren.
_____

CATALUNYA. [1]

Son ells! son ells! Ja tornan! Ab festa y alimarias
saludaré als que venen hereus de mon pendó.
Pels vius son las garnaldas, pels morts son las pregarias.
¡Brandáune las campanas! Retrunye lo canó!
¡Salut als qui morintne la gloria ne cautivan!
¡Salut als qui deixáre de los combats la sort!
Ab mas dos veus de bronze saludaré als que arrivan;


  1. Est cant, á que se fa referencia en lo final de la memoria del secretari del Consistori, fou llegit per son autor, en lo acte de la festa, per disposició del Excm. Sr. Gobernador Civil.