Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/126

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 126 —

ab mas dos veus de bronze recordaré als que han mort!

Que ben vinguts ne sían en alas de llur gloria!
Ja 'l Africa me 'ls torna lo front cenyit de llor,
deixantne llurs petjadas regueras de victoria,
com solchs deixa en la terra la má del llaurador.
¡Salut als qui respecte tinguere la metralla,
sortint, com llamp del núvol, il-lesos del combat!
¡Salut als qui retornan del camp de la batalla
y ab llur regrés me portan efluvis del passat!

La mar me 'ls portá un dia á terras estrangeras,
y avuy ella á mos brassos me 'ls torna ja á portar...
¡La mar de mas victorias! ¡La mar de mas galeras!...
—Ne fou camí de gloria sempre per' mi la mar.—
Me 'ls torna victoriosa; ab frenesí 'ls aclama
lo poble que 'ls vegére terror del serrahí,
y ab bes de amor sagello los fronts que, per ma fama,
tot respectant las balas, la pólvora ennegrí.

Allí hont los lleons rugeixen, allí hont l' áliga hi nía,
de serrahinas turbas flagell ne fou llur bras;
allí restan per' dirne llur gloria y bisarría
las planas de Tetuáguen, las serras de Wad-rás. [1]
Si en apartadas terras á aquells que han mort ab gloria


  1. La ciutat de Tetuan es anomenada Tetuáguen pels alarbs, com á Gualdras lo anomenan Wad-rás.