Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 36 —

sensacions, era celebrat ab cants á Dèu, á la patria, y á las damas catalanas.

Llavors brillaren los Figueras y los Fogassots, los Marchs y los Requesens, los Bergadans y los Jordis, los Giberts y los Rocabertis, y tants y tants altres, sens contar nostres may prou ponderats monarcas, que, los primers entre aquells, foren lo sol entorn del cual giravan los demés astres de la bona poesía catalana.

Mes ¡ay! no pregunteu que se feren las ardidas concepcions de eixos tan renombrats poetas. No pregunteu hont son, pus no los coneixeu, los cantors dels Berenguers y dels Jaumes, dels Jofres y del Peres. No nos demaneu lo poema de la reconquista, ni nos pregunteu per lo cantor de la expedició de catalans y aragonesos á Grecia. No cerqueu nostras odas á la presa de Mallorca, ni á la de Valencia, ni á la de Sicilia, ni á tants memorables fets de armas com ab llur sanch segellaren en tot temps nostres gloriosos passats. La mateixa historia per nosaltres podrá contestarvos.

Apenas sortida de la sensillesa de la infancia, nostra poesía no pogué menos de resentirse del afany desmesurat de il-lustració y de cultura que á tots embargava en la época del renaixement de las lletras. Flor tot just esclatada, ja ambicionava lo brillo de una existencia superior á sas escasas forsas. Cuan sols á la imaginació y al sentiment devian atendrer encara nostres poetas dels seggles 14 y 15; cuan sols devia esser un pur esbargi del esperit o del cor lo que animarlos deuria, la ma de la imitació, conduida per la inexperiencia, es la que pesá sobre llurs produccions, mentres que en alas sols de la llibre inspiració podian remontarse als espays, recorrer llur immensitat, y sens lo fre del idioma que á ells