tocava fixar, acudir als tresors de la sensillesa, de la naturalitat, de las tradicions y del carácter caballeresch de la época, fonts totas ellas de sublimitat y de bellesa.
No vull culparvos, poetas de ma patria, ans alsaré molt alt vostra bandera perque en vosaltres se inspirá tot un Petrarca, y perque las literaturas que tants motius de gloria han donat á la Italia, á la Fransa y á la nostra bona Espanya, deuhen á vosaltres son primer alé y sa existencia renombrada. La patria vos faltá á vosaltres ans que tinguesseu temps de dotarla ab la rica literatura que ja en sa adolescencia feya las delicias de totas las corts europeas. Sens lo católich Fernando, tambè haurías tingut, ó Catalunya, los Herreras y los Cervantes de ton ara descuidat llenguatge.
Y los tindrás ¿qui ho dupta? Estava reservat al present seggle, seggle de moviment, de vida, de afany regenerador, lo apendrer de estimar la bondat y la bellesa sía hont vulla que se troben. ¿Qué volen dir sino tantas obras com en la nativa llengua se publican? ¿Qué vol dir aquest centenar de poesías que ja en lo segon any de la restauració dels Jochs Florals se han presentat al concurs? ¿Qué vol dir la protecció decidida ab que se digna V. E. honrar la renovació y festeig dels antichs Consistoris del Gay saber? Y ¿qué vol dir lo numerós y escullit concurs que aquí se reuneix ab vivas ansias de pagar á la patria aquest tribut mes de sa fidelitat y de son carinyo? Vol dir que la llengua dels Ausias March y dels Fivallers, no es moria ni pot morir mentres quede en aquest sol clásich de llealtat y de noblesa, de honradesa y de patriotisme, un palm no mes de terra que haja per nom Catalunya.
Com riu que en gorch immens enfonsa llurs ayguas cristallinas pe-
