Las urpas assessinas s' en van á ton escut;
Rodola la primera que 'l toca al sol tallada,
Los fossos plens de sanch anegan al vensut.
Mirau! pels camps ja fugen dispersas, espantadas,
Las áligas primeras; del llamp las fillas son!.....
Las áligas segonas, ahont? Esparrecadas
Al peu de las murallas!...... la veu dels morts respon.
· · · · · · · · · · · · · · ·
—Qué importa? Avant las áligas! legions novas arrivan;
La forsa al valor mata, las áligas avant!......—
Miseria, orgull! las plantas podadas mes se avivan,
Lo amor patrio mes creix dels mártirs al tallant.
Salut, nova Numáncía! salut, heróica tomba!
Tas cendras brotan llors, al cel toca 'l cimal!.....
La gloria es de la patria, sangrenta ta hecatomba,
La fama crida á veus, tú sola la immortal!!....
Qué cercan eixas áligas en mitg del cementiri?
Qué cassan entre 'ls rochs que un jorn foren ciutat?.....
Tal volta 'ls enemichs per' durlos al martiri?
Cadávers son los héroes! la peste 'ls ha segat.
La peste, sols la peste! que 'ls aligots de Lodi,
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/75
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 75 —
