Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 76 —

Per ells sols eran canya que tronxa lo huracá:
Miraulos! los ulls morts flamejan plens del odi,
Que al fuet del sèu butxí lo mòn despertará.
 
Callau! ráfaga ardent la fosca nit clareja;
En alas vé del llamp, callau los elements!
Es Alvares!... de sanch un vel on torn rogeja.
Du sa bandera negra trencada sobre 'ls vents.

Salut! salut al héroe tan gran com sa mortalla!
Eterna glòria al mártir! salut gobernador!....
Si 'ls crits de ta agonia ton assessino acalla,
Ta patria 't done, honrada, un temple en cada cor.

Ascolta!..... als crits del áliga de nou per tot atronan
Rugits de rabia fera que llansan los lleons.
Las veus de cent batallas pel Pirineu ressonan;
Victoria!... desde 'l cim tiremloshi 'ls grillons.

A ells! á la cassera! la fiera ja recula;
Anem acorralantla, correm fins al sèu niu!.....
Lo crit de independencia pels gels del Nort circula!.....
Sentint nostra victoria, la Europa ja reviu!

A ells! de dalt dels núvols ja lo Colós tremola,
Ab ell sobre la pols la guerra dèbil cau!!.........
Batent palmas pel cel la llibertat revola!............