Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/84

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 84 —

Llansa un crit, mès en lo estrado
Lo bon Compte ja apareix
Ab la espasa á la cintura
Y vestint sòn fort arnés.
—Oh! Wifredo, mon Wifredo,
Diu la pobre ab un gemèch;
No m'estimas, puig te allunyas,
Mon Wifredo, qué t' he fet?
—Winidilda 'l Rey me crida,
Y 'l vassall se deu al Rey;
Mon poble demana gloria,
Y gloria li donaré.
Adios, hermosa mèva,
Deix que al front te done un bès.
Ja m' esperan los mèus nobles,
Ja murmuran impacients.
—Que 't dará lo rey de Fransa
Que no 't done lo amor mèu?
—Un escut per' mas banderas,
Un trono per' los tèus nets.

III.


Terrible, viva Dèu! fòu la batalla.
Saltavan los arnesos trossejats,
Llansavan mil espurnas las espasas
Y escumajavan los caballs cansats.