Los ays y lo alarit de la barreja,
La plana convertida en gorch de sanch,
Dels combatents aumentan la feresa,
La rabia y los desitgs de guerreijar.
Per segona vegada batallavan
Contra Cárlos lo Calvo los normants,
Y si valentas eran llurs maynadas
No coneixian pas la por los franchs.
Y los elms esberlats per las espasas
A las puntas dels darts obrian pas,
Y ronchs bramits los combatents llansavan
Cansadas ja llurs mans de tant matar.
Y buscantse, cridantse ab sanya fera,
Volian tots llur rabia saciar,
Desitxosos d' emportarsen la victoria,
Desitxosos d' omplir lo pla de sanch.
Y cuant era mes duptosa
Y terrible la batalla,
Cuant l' hoscat arnés de malla
Ja saltava trossejat,
Buscant lo risch ab bravesa,
Llaugers com una ventada,
Lo brau Compte y sa maynada
Decidiren lo combat.
Al sentir sa forta empenta
Los normants, y 'l crit de guerra
Que portá de serra en serra
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/85
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 85 —