Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 86 —

En sas alas prest lo vent,
Recularen com ovellas
Per las feras esglayadas,
Ab llurs filas ja delmadas
Per la catalana gent.
«Ja son nostres! Guerra, guerra!
Ja son nostres los normants!
¡Victoria per lo bon Compte!
¡Guerra, guerra, catalans!»
Y saltant ab forsa estranya
Com fantástichs caballers,
Li donaren la victoria
Al emperador francés.
Terrible, viva Dèu, fou la batalla!
Saltavan los arnesos trossejats,
Llansavan mil espurnas las espasas
Y escumajavan los caballs cansats.

IV.


Dins d'una tenda de fornida tela
Un guerrer gemegava sobre un llit,
Un dòll de sanch de son costat rajava,
Mès son geméch semblava un ronch bramit.
Hi havia en un racó una teya encesa
Y tremolava fumejant son flam:
Lo ferit enujat la contemplava