Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/87

— 87 —

Lo soròll al sentir del vehí camp.
Tristos y quiets la tenda rodejavan
Sens gosar á parlar cent campeons,
Homes valents que por no coneixian
Y ab traballs aguantavan ja llur plor.
De improvís se obra la tenda
Y afanós, trist, esglayat,
Un guerrer que cent segueixen
Al ferit corre á abrassar.
—«Senyor! lo ferit exclama,
No meresch tanta bondat.»
—«Wifredo, 't dech ma corona,
Com t' ho poch jamay pagar?»
—«Mon Comptat es feudatari.....
—«Llibre de ton feudo 't fas.»
—«Mon escut es sens empresa.....
Lo bon Rey l' aná á agafar,
Y posant en la ferida
Del bon Wifredo la ma:
—«Los valents, digué, que regan
Llurs escuts ab roja sanch,
Sols ab sanch deuhen pintarlos:
Sanguinós lo tèu será.»
Y ab sos dits lo bon Monarca
Cuatre barras dibuixá.
—«Wifredo, digué, eixas barras,
Per escut te dono jo: