Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/93

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 93 —

la nova idea los espays domina,
y 'l mar, y la planura y las montanyas,
aixecan llurs concerts, y la saludan,
y l' home sent reviurer dins sas venas
nova vida y nou ser. Del paganisme
los altars afrentosos se desploman;
á las portas del cel corran los ángels,
y agitant los plomalls de blancas alas
donant lo crit de hossanna en las alturas.
La fé, com esperit de nova idea,
abarca tot lo mon; l' altiva Roma
sobre son llit de flors dormia ufana
cuberta de llorers, del mòn despullas,
y al ferirli lo cor la veu de Cristo,
son mantell fou després de sas espatllas,
sa corona en llur front esmortuida,
y 'ls ciments d' eixa altiva y brava Reyna,
com pols de un uracá se demoliren.
¿Quí deté 'l dóll de fé que Jesus llansa?
¿Quí destrueix la idea que 'l mòn umpla?
Allá en lo blau del cel llu esculpida;
entre 'ls plechs de las auras s' esparrama;
difundeixla lo raig de las estrellas;
la llum del sol ab son calor l' anima;
la veu de las onadas la murmura;
y 'l cor humá, sentint ratxas de gracia,
santifica son ser y al Empir vola.