Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/94

— 94 —

¡Pau á la terra, pau!!... Jesus aixeca
sas mans envers lo cel; llas d' esperansa,
després del diví cor del Etern Pare
son amant Fill recull, y uneix als homes
ab llassadas de amor que del cel baixan,
y lo esperit, ab palmas de victoria,
sas alas estenent, dins del cel entra.
Gloria á Jesús! ressona en las alturas:
Gloria á Jesús! tot ser vivent aclama:
Jesus, essencia de virtut divina;
Jesus qu' es de 'l amor la font mes pura;
qu' es la grandiosa veu de tota ciencia;
qu' es qui al mòn dòna ser, vida á la vida.
 ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·  
 Mès ¡ay! la terra ab dol cambia sas galas:
visió infernal, com sombras del abisme,
sa alsa volant y l' alta esfera toca:
es la visió de la afrentosa culpa
que agita sa diforme cabellera
sobre lo Iris de pau que 'l cel envia,
per aclarir, ab llum d' eterna gloria,
la impura êxhalació d' un mòn que acaba,
la blanca aurora de la fé que arriba.
¿Perqué eixas sombras de dolor s' estenan?
¿Perqué enmudeixen los cantars santíssims?
¡Ay! baix lo manto de la culpa impía
la maldat se rebull y se alsa fera!