Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/95

— 95 —

Axi Jesus ho vol. Turba insensata,
com las onas del mar rugint furiosa,
los raigs del sol diví creu absorbirse,
y al desbotá' 'l torrent de negras iras,
mes vius d' entre son dòll apareixen.
Axis ho vol. Per' redimir als homes
sufreix turments, afronts, busca ignominia;
èll, qu' estremeix la terra ab sa mirada;
èll, qu' es astre d' amor, radiant, puríssim;
mantell que al mòn entre sos plechs ampara;
enlluarnadora llum may extingida:
èll, que ab son esperit los espays umpla,
baix d' afrentosa creu son cos entrega.
¡Oh sol! para ton curs; detent lo carro
que ta llum esbargeix: fixala altiva
com mirada de foch, en lo calvari
hont se mostra Jesus: ¡ay! fera turba
son sacratíssim cos en alt aixeca
sobre afrentosa creu, trono amantíssim:
trono que 'l cel ab son mantell corona
y á llurs peus per catifa estent la terra.
¡Para ton curs, oh sol! fèr extermina
lo aixam de llops que 'l Gólgota ensangrentan
ab tropell espantós; vibrant la cólera,
llana la flama ardent sobre la turba,
y entre lo alé del vent, de arrel arranca
la vil generació que á Cristo immola.