farant de victoria;
que al travessar los golfos ne miraban
Pisa callada, Génova vensuda,
que per nólit tostemps portant la gloria,
tostemps devant sas proas ne trobaban
lo mar sotmés y la tempesta muda.
Tos temps han passat ja, ciutat comptesa.
Mar de ma terra, ja no tens per hostes
los triomfadors estols, que per ta vía
los greuges de la patria compromesa
marxaban á venjar. ¡Oh! no faillia,
no faillia ja may: venjats quedaban.
La donchs nostras galeras
empavessadas per lo mar veniau,
que á més de la victoria, ne portaban
róssechs de naus estranyas presoneras
que per las onas que á sòn pas s'obrian
lo pendó de llurs reys arrossegaban.
Dia d'horror, pero de gloria dia,
ne fou per tu, comptesa,
lo primer en que un nom tocay de gloria
sentíres ressonar. Lo sol eixia
per entre llachs de sanch rodant sòn globo,
com si sabés que jorn de sanch seria,
cuant, llargas ja las velas,
ab boga sorda y ballesters en taula,
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/102
Aquesta pàgina ha estat validada.
