llevadas las unguelas,
las galeras de Lluria, silenciosas
devant lo port de Malta ne sorgian.
Los provenzals dormian...
—«Firám , firam, senyor, que tots son nostres!»
dixi lo almogaver.—«May de ma vida.
«Desperta vull la gent, que no dormida.
«No 's diga may que ma primer' jornada
«per esser ells dormits jo l'he guanyada.
«¡Via sus, los ballesters! No m'erran tretas!
«¡Avant per Aragó cuant se desperten!
«¡Tocau, nácres, tocau! ¡Sonau, trompetas [1]!»
Diu en Roger, y, esquerra feyta, entráren
port avant las galeras,
enfrenalladas totas l'una ab l'altra.
A mal só 'ls provenzals se despertáren:
pero En Roger aguarda
que l'enemich ja preparat estía:
si per sòn cor de caballer bé fia,
per sòn alé de lluylador bé tarda.
Comensa lo combat. ¡Dèu de justicia!
¡Senyor omnipotent! Los ayres poblan,
mentres lo estol avansa,
- ↑ Paraulas ditas per Roger de Lluria avans de comensar lo combat de Malta. Tan per aquestas paraulas, com per la descripció de la batalla que segueix, lo autor ha tingut present la crónica de Muntaner, capitol 83.
