Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/107

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

y en torn girant la flamejant mirada:
—«Furts son per mí lo que pels altres festas,
(ab ronch accent diria).
«La quietut es la mort: ¡dáume tempestas!
«¡Dáume combats! La pau es l'agonía!»

 Y las onas semblaban obehirlo;
y Dèu mateix de sos desigs cuidaba;
y tenia tempestas espantosas
que sempre domenyaba;
y lluytas en que sempre, victoriosas,
las rojas barras d' Aragó arboraba.
Per En Roger de Lluria la mar era
un llarch, immens palau, hont sols hi habia
los pobles pedestals de sa bandera.
La Calabria sotmesa mantenia;
á foch y á sanch entraba Nicotera;
lleys dictaba á las costas de Sorrento;
la Morea, Corfú y los Gerbes veya
humiliarse á sos peus; lo bey de Tunis,
comprant sa vida, sòn esclau se feya;
sols á sòn nom ja Nápols tremolaba;
per sòn flagell la Fransa lo tenia;
cruzar esfereida lo miraba
sos golfos y sos ports la Romania;
y mentres que ab sòn nom tot hó aterraba,
per devant de las vilas presoneras,