Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/108

tranquil, sonrient y victoriós passaba,
passejantne lo mar ab sas galeras.

Aquells eran tos jorns, ciutat dels comptes,
los bons jorns d'En Roger!... No avuy que ploras,
y viuda, y sola, y trista, y desolada,
en va passas las horas
sens que ne arribe á tú, com ans solia,
ab lo alé de la dolsa marinada
un eco de victoria cada dia.
Ja tu no tens Rogers, ja no tens Llurias...
¡Mès, si que 'ls tens, mès si que 'ls tens, comptesa!
Dormits están, pero en ton seno víuhen.
Encara, ó Catalunya, patria mia,
pots ombrejar ton front ab llors de gloria.
Si al mar ne llansas á los fills un dia,
mostrantlos lo camí de la victoria
la sombra d'En Roger será sòn guia.

Fruit dòna 'l camp que tè llavor, ó patria,
y ardor las cendras que lo foch ne colgan.
Alsa ta veu, desplega tas banderas,
y reviurán los temps esplendorosos
en que senyora y reina del mar eras,
y en noms obscurs avuy, demá famosos,
renaixerán las sombras d'aquells héroes
caballers de ton nom y tas senyeras.