Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/116

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la creu de ma corona dels cops me salvará.
Bè sap lo que aixó atisa lo bè que tots mos avis
en sas conquestas féren poblant la terra infiel :
mès casas al Senyor per ells hi ha dedicadas ,
que estrellas brillan claras entre lo blau del cel.
No importa que , allá en Roma, esplique á sa manera
lo rey Felip de Fransa lo dret ab que éll se creu :
lo Déu de las victorias á mí no'm desampara ,
pero al que ment y enganya lo desempara Dèu. —

Solta lo gran rey la escena ,
y la espasa empunya prest ,
sens donar temps que la ma
agrahít bese Roger.
— Aném!-cridan un y altre;
l'exércit respon —Aném !—
y ab crits de goig y entussiasme ,
com un disparat torrent ,
gira l'exércit d'un cop ,
y á Paníssars va tot dret.

II.

Ja de la plana sortian ,
quant de lluny distingí 'l Rey
á un cavaller que trotaba ,
dirigintse cap á éll.