Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/117

Diu sòn pendó y sòn escut
que es de Fransa missatger,
mès ja es tart si la pau busca ,
que massa temps s'ha sofert.
Avans que 'l Rey li pregunte,
al Rey saluda cortés ,
y á sas mans deixa una carta ,
que l' Delfí, trist, li remet.
A cada mot que llegía
se tocaba l' front lo Rey.
Al acabar de la carta
ja no sap , confus , qué fer.
Sòn cunyat , lo rey de Fransa ,
morí aquell dia mateix ,
y 'l Delfí , á qui molt estima
lo monarca aragonés ,
demana sols pas segur ,
quant s' acosten al estret ,
pera'l cos mort de sòn pare ,
la oriflama, que va ab éll,
lo cardenal que l' seguia ,
y sos criats , si pót ser.
—Ja es tart!— lo rey Pere esclama.
No sé qué't diga… No ho sé!…—
— Es á dir , que l' rey mès noble
al nebot res concedeix ?
digué , girant lo cavall ,