Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/119

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Totas dos corrents furiosas
s'aturan á un mateix temps,
y al oposarse á sa furia
lo fort bras que las deté ,
crits y esclamacions se exhalan,
que aixordan al mòn enter.
— ¡Guerra y mort!— diu la montanya;
lo pla respon :— Sort cruel!—
quedant ja poca distancia
entre aquellas dos corrents ,
que cap al coll barrejadas
van á llansarse moll prest.
Paraula tè 'l Rey donada
de que 's portará com es ,
y mentres salvat no vege
lo cos mort del cosí sèu ,
que , ab sòn fill y 'l cardenal ,
s'avansan lluny de sa gent ,
no sotlará , nó , la escona
ab que á sòn poble deté ,
pus diu que pera venjarse
en tal dia sobra temps.
Mès als crits que 'l Rey escampa,
respon l'éxêrcti dient:



—Malhaja la noblesa que inutilment se emplea
en pro de un ingrat poble que no la regoneix!