Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/120

Malhaja 'l bras que 's para , quant l' enemich s'acosta ,
y 'l ferro que se empunya , quant prompte no fereix !
Vergonya , patria antiga ! Vergonya , rey En Pere ,
pus no aprofitau l'hora d'un triunfo sens igual !
Si guanya la frontera l' exêrcit que s' escapa ,
demá orgullós retorna y 'ns causa doble mal.
Un geni foll vos guia , sens dupte , rey En Pere,
pus feu tot lo contrari de lo que sempre heu fet.
No'ns miréu, no, la cara: miráu als que allí fugen,
burlantse del contrari que repta y no va al ret.
¿ No 'ls coneixeu tal volta ! Lo brill de sas corassas
pót ser vos enlluerna? Ay, ay!... Cruel error!
Deixáunos lo pas libre; deixáu que 'l poble 's venje ,
ja que tan poch li importa venjarse á sòn senyor.
Arrera qui 'ns detinga ! Avant , soldats indómits ,
que' us fuig la millor presa que may hauréu tingut!
¿Qué importa que'l contrari al doble de gent sia,
si may ni una bandera guanyar nos ha pogut ?
Si ni ha qui tinga dubte que esforse sa memoria
y prest veurá, én tal guerra, del catalans la sort:
encara 'ls temples fuman que ells, sense fe, cremáren;
encara la sanch corre del fills que nos han mort;
encara los plors duran de totas las donzellas
que , castas, resistiren á sos desigs en va!...
Ab totas quantas llenguas per l' univers se parlan
es malehit son tracte , que es , mès que fals, tirá.