Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/136

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

—E mort...? E mort...? —En Senteyles
Qui aytant há lo seu cor dur
Membrá 's de son sagrament...
—¡Deus me vala en aquest punt!

— Corretz vers la mar, madona,
Car ja l' host ens vé demunt.
—Anem á lo camp, l' infanta,
Car pres del Rey morir vull.

—No ho façatz, car m' spaventa
Lo que veseren mos uyls:
Lá sens cap jau lo seu cors
Decorrent de sanch un flum [1].

    que cavallers nostres tenien presos lo infant et la infanta nabots vostres. Senyor, et madona Violant, et molts cavallers el homens á peu del dit en Jacme. Es ver, molt alt Senyor, quel dit infant es nafrat leig en la cara de colp de spaha, car era guarnit en lo camp. E apras açó jo ab tota la host torné jaure al dit loch de Luchmajor; é lo diluns seguent entremen en la ciutat. E tota la ciutat isquerenme á reobre, ab totes les professons bé et honradament, et ab gran alegría. Placia á vos, molt alt Senyor, quem fassats saber queus plaurá que jo fassa dels dits vostres nabots, ne de madona Violant, car jo los tench presos al castell de Bellveher. Encare, Senyor, vos placia quem fassats saber queus plaurá que fasse dels homens á cavall et de peu que tench presos, qui foren del dit en Jacme, ço es, dels strangers; car daquests qui eran daquesta terra enten á fer aquella justicia que mereixen. Deus per la sua misericordia, Senyor, vos mantenga per molts anys. Scrites en Mallorches á XXVII del mes de vuytubri del any de nostre Senyor de M. CCC. XLIX. — Sacræ etc. —Lo humil servidor vostre se comana en vostre gracia et mercet. —Gilabert de Senteyles.— ..................................................................................................................................... Jo, Senyor, tench lo cors del dit en Jacme en Lesgleya de Luchmajor, é nol vull soterrar en tro que haje resposta de vos Senyor. Empero, Senyor, ab correttio de la vostra altea, seria viaros quel pogues hom soterrar á la Seu honradament, que vuymes no pot fer mal ne be.»

  1. Contan los cronistas que aprés de vençut En Jaume, ferit y perduts los sentits, un almugaver li tallá lo cap.