Aquesta pàgina ha estat revisada.
Deus vos guart que del rey l'ira
Mantes lágremes nous cost.
Escuders, mos escuders,
Meteiz tot lo camp en foch,
E acabaiz açi d' occiure
Est cavayler qui se mor.—
E dementre lo nafraven
Retent al cel lo seu cor:
—Al juy de Deu me 'n vaig, dehia,
A acusarte de ton tort.
IV.
Çelada s' es ja la luna
E está fort neyra la nit;
Tronan las núus lunyadanas
E s'au del vent lo brugir.
Pavallós é tendas mostra
Cascun lamp del cel partit;
La foscha mostra las flames
Que del foch lo vent fa exir.
Dels pavallós ixen xants,
E de lo foch ixen critz;
