Vés al contingut

Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/141

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Deus vos guart que del rey l'ira
Mantes lágremes nous cost.

Escuders, mos escuders,
Meteiz tot lo camp en foch,
E acabaiz açi d' occiure
Est cavayler qui se mor.—

E dementre lo nafraven
Retent al cel lo seu cor:
—Al juy de Deu me 'n vaig, dehia,
A acusarte de ton tort.

IV.


Çelada s' es ja la luna
E está fort neyra la nit;
Tronan las núus lunyadanas
E s'au del vent lo brugir.

Pavallós é tendas mostra
Cascun lamp del cel partit;
La foscha mostra las flames
Que del foch lo vent fa exir.

Dels pavallós ixen xants,
E de lo foch ixen critz;