Aquesta pàgina ha estat revisada.
Car çá alberga la victoria
E lá el deler de morir.
D' Aragó son los qui xantan;
¡Oh folls! ¡oh folls enemichs!
D' En Jacme es lo camp qui crema;
¡O rey malanat é trist!
Mas no son tuyt los qui vençen
Que d' el vençre n' han delit;
Car lo remort n' es punyent
Per qui falla á son albir.
Per ço anujat en Senteyles,
Qui en son cor y sent lo crim,
D' un cap de la tenda al altre,
Camina parlant ab sí.
Son front una núu ombreja.
E nos volgra sovenir
De la pus trista membrança
Que á desgrat ha en l' esperit.
E s' huja de contrastarla,
E s' huja el cor de sentir;
Son cap ab sas mans colpeja
Ab tant que parla enaxi:
