Aquesta pàgina ha estat revisada.
En las dos tombas plorosa
llágrimas, flors ha sembrat...
Jo he gemegat ab la esposa,
ab la mare jo he plorat.
Mas veus ne sòn duras si á foch crido y guerra
brandant ab furor:
mas veus ne sòn dolsas si als cors de la terra
joyosa jo'ls canto mos himnes d'amor.
Besada per raigs de púrpura
que lo sol naixent m'envia,
vestida ab llums del crepúscul
que m'dòna al morir lo dia,
al cáurer la tarde y al náixer l' aurora,
jo canto á tot' hora:
¡Ave Maria!
Cuant lo foch ne pren á un camp
la veu que avisa só jo.
Cuant ne crido á somaten
la veu de la patria só.
Sobre lo bressol del nin
só d'esperansa la veu,
sobre la tomba del hom
jo ne sé la veu de Dèu.
